martes, 13 de diciembre de 2016

PRÀCTICA 12

Fotos Llei Oferta i Demanda.






Quin preu d'equilibri tenen els apticauns?

El preu d'equilibri es de 500 euros, en que es consegueix vendre el que es demanda.

Com arribarà el mercat d'apticaus a aquest preu d'equilibri?

Quan els compradors vegin que el seu preu es just i els venedors venent-lo treguin prou beneficis per viure.





Quin preu porta a l
equilibri del mercat d
apiticauns? En què consisteix aquest equilibri?
PRÀCTICA 11


Obre una nova entrada al bloc.

Fotos llei oferta i demanda.

Oferta:

Demanda:

Que creus que passarà en aquest mercat si el preu es sitúa en 30?

Tindràn beneficis, ja que la demanda del producte serà gran, però la cantitat d'ingressos no sé si serà la suficient per subsistir.

Que creus que passarà si el preu es sitúa a 70?

Tot i tenir menys demanda, el fet de que el preu sigui més alt i li donaria prestigi, i amb el temps donar més beneficis.
Qu
è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa
en 30?
d)
Qu
è creus que passarà si el preu es situa en 70?
Qu
è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa
en 30?
d)
Qu
è creus que passarà si el preu es situa en 70?
Qu
è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa
en 30?
d)
Qu
è creus que passarà si el preu es situa en 70?

viernes, 4 de noviembre de 2016

El flux circular de la renda.

1.    Redacta al bloc un post amb la foto d’un Truck Food i la resposta a les següents qüestions:

a     a)    Fes números. Ha guanyat diners el Bonifaci? Molts?  Els gastos per posar en marxa tot van ser de 34.010, i els beneficis de 36.780 €. Ha tingut uns beneficis de 2770 euros, jo no ho considero massa.
 
      b)    Indica quins factors de producció reconeixes en el text. Els factors de producció que jo he trobat són, treballadors, un lloguer, materials per dur a terme tot (gots, plats) etc.

          
c   c)    Indica quines rendes ha generat aquest negoci per cadascun dels personatges implicats. Assegura’t de designar-les pel seu nom. 

      Dimitri= 4200 al any.
      Sacarino= 7920 al any.
      Feliciano= 1000 euros per el lloguer.
      Bonifaci= 2770 euros per un any de treball.


domingo, 16 de octubre de 2016

Practica 5

SISTEMES ECONÒMICS.

  1. Redacta un post explicant breument els experiments esmentats. Després, arrisca una opinió sobre el resultat d’aquests experiments. Creus que van permetre assolir l’objectiu de millorar l’educació dels alumnes? Per què?
a) Una, partidària de deixar que la direcció del centre decideixi l'itinerari i les activitats a realitzar, o bè

La principal avantatge es que no fariem res. 

b) que els propis alumnes decideixin l'itinerari i les activitats.
Aquesta es la que jo eligiria, ja que prefereixo perdre el temps, però fer el que realment vui, l'avantatge es fer el que volguem quan i com vulguem.


a) Repartir a parts iguals.
La principal avantatge d'aquesta opció es que tothom rebria el mateix, ningú tindria mes que l'altre.
b) Repartir segons l'esforç dedicat a recaptar.
Aquesta seria la que jo triaria, ja que el que conta son les ganes que tens de tirar el projecte cap al davant, sigui de la forma que sigui.
I l'avantatge daquesta opció seria que la gent treballaria més ja que si no no truerien ningun tipus de benefici.
c) Repartir segons el recaptat per cada un.
La principal avantatge d'això es que potser la gent s'espbilaria més a vendre.



Practica 4

La necessitat d’escollir – Els incentius

Fryer y su equipo del EdLabs realizaron experimentos en varias ciudades americanas. En todos ellos había un grupo de colegios (el grupo tratado) en el que los chicos podían recibir una recompensa por hacer o conseguir algo, y otro grupo de colegios (el grupo de control) que no recibía recompensa. Ambos grupos de colegios eran evaluados al final del año y la diferencia entre grupos sirve para medir el efecto del "tratamiento".
En Dallas a los chicos (segundo de primaria) del grupo tratado se les daba 2$ por leer un libro (y se verificaba si lo hacían con un test de comprensión computerizado al acabar de leerlo), con un máximo de hasta 40 libros al año.
En Nueva York se trabajó con chicos de cuarto y séptimo (equivalente pues a nuestro primero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) directamente por las notas en 10 tests estandarizados de matemáticas y lengua. Los de cuarto recibían 2.5 dólares por cada punto (sobre un total de 10) en cada examen. Podían ganar, pues, hasta 250 dólares en el curso. Para los de séptimo se doblaban las ganancias.
En Washington los estudiantes recibían puntos (…) por asistencia y comportamiento y cada colegio escogía otros tres criterios con ayuda de los expertos de Edlabs. En particular, solían estar incluidos el llevar uniforme, hacer la tarea o los trabajos de clase. La recompensa media fue de 320 dólares y la máxima de 1300.
En Chicago los estudiantes eran de noveno (nuestro tercero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) por las notas de clase en las cinco asignaturas troncales (matemáticas, lengua, ciencias naturales, ciencias sociales y educación física). Cada estudiantes recibía $50 cada A (sobresaliente), $35 por la B (notable), $20 por la C (bien), y $0 por la D (aprobado). Si un estudiante suspendía un curso, no recibía nada por ninguna asignatura hasta que la aprobase y entonces recuperaba el dinero de las otras. La máxima ganancia era de 2000 dólares al año (la media fue de 695).
A todos los estudiantes de cada ciudad (tratados y de control) se les evaluó al final del año con un test estandarizado igual para todos, pero específico de cada ciudad.


(Antonio Cabrales. ¿Incentivos a la lectura o premios por las notas?: Los experimentos de Roland Fryer, Nada es Gratis, 03-05-2010)

  1. Redacta un post explicant breument els experiments esmentats. Després, arrisca una opinió sobre el resultat d’aquests experiments. Creus que van permetre assolir l’objectiu de millorar l’educació dels alumnes? Per què?
Els experiments eren basicaments donar-lis recompenses als alumnes que treiessin bones notes, i que feien les coses be, i de fet va funcionar, que jo crec que es llogic ja que els premis eren molt tentadors, aixi que sí, va funcionar pero no veig bè el experiment perque no sempre hi haurá algu que recompensi el treball que fem, que no es ni un treball, es una obligació.

 

Practica 3 .
El Cost d'Oportunitat.

La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot.

Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.


Copia al teu bloc l’anterior text (pots fer un talla-i-enganxa si vols) i respon les següents qüestions:

  • Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món? 
  • Jo crec que més que una manera de veure el món, es el que directament mou el mon, tot el que fem es economia, cada decisió, per això el autor del text ens fa veure que l'economía es esencial, perque si ella no existís, nosaltres tampoc.
  • Què vol dir l’autor amb “Nada es gratis”? Sortir al carrer encara és gratis, oi?
  • Si, però desgraciadament, no es viu de sortit al carrer, tot esta fet perquè tu gastis, i d'això s'encarrega l'economía.
  • Quina relació creus que existeix entre l’escassetat i el preu de les coses?
  • Una és consecuencia de l'altre, sovint les coses amb menys preu, les que veiem cotidianes, es fan escasses, i allà es quan ens donem conta de que es el més important.

AGUA O DIAMANTS?

Jo crec que el que fa que els diamants siguin mes valuosos que el aigua es basicament el prestigi.

Sense diamants podem viure, a la perfecció, pero i sense aigua?
No, no podem però qui es una persina mes prestigiosa, una que te molts diamants o una que te moltíssima aigua, la primera veritat? Tot això ve de que aquesta societat ens fa veure que es més important aparentar que realment ser, per això té més valor un diamant que l'aigua.