Les inversions (III)

Farem, però com si tinguéssim diners suficients com per tenir-ne una d’aquestes. Ajusta’t el nus de la corbata, posa’t bé el Rolex i atén: el rendiment d’aquest últim any de la teva cartera d’inversions, correctament diversificada, és el següent:

	Inversió inicial	Interessos	Dividends	Import de la venda	Valor actual de la inversió
Lletres del Tresor	100.000	3.000	-		100.000
Accions Telefònica	120.000	-	4.500		123.000
Accions Abengoa	80.000	-	-	72.000	-
Accions Santander	40.000	-	1.300		41.000
Fons Inversió renda fixa	110.000	2.500	-		110.000
Fons inversió renda variable	30.000	-	250		33.000

Lletres del Tesor: 0%

Accions Telefonica: 2.5%

Accions Abengoa: -10%

Accions Santander: 2.5%

Fons d'inversio Renda Fixa: 0%

Fons d'inversion Renda Variable: 10%

Total: 5% de rendiment total.

Les inversions (II)

Ha trigat un temps, però finalment, ho has aconseguit! La teva primera feina! Avui és el teu primer dia com assessor financer a Bofarull, Bofarull i Bofarull Inversions. La teva feina és aconsellar els clients sobre què fer amb els seus diners. Després de conversar informalment amb ells, obtens la següent informació...

Queda dit que has trigat un temps.

CLIENT 1: Srs. Gromenauer. Han rebut una herència de 35.000 €, que han pensat estalviar per d’aquí a uns 10 anys, quan els nens vagin a la universitat. Tenen ingressos regulars i disposen d’altres estalvis que els permeten gaudir de certa tranquil·litat econòmica.

Renuncia a la liquiditat. Li convindria un fons d'inversió fix, a llarg termini.

CLIENT 2: Sra Jander. La sra. Jander, jubilada de no fa gaire, ha reunit 80.000 €, fruit de tota una vida d’esforços. Li ha quedat una pensió de jubilació relativament petita. Aspira a no passar problemes durant aquesta nova etapa vital.

Vol liquiditat i seguretat, renunciant a la rendibilitat. Li convindria un dipòsit a curt termini.

CLIENT 3: Sr. Piticaun. El Sr. Piticaun disposa de 25.000 €. La seva voluntat és “posar-los a treballar”, és a dir, treure un rendiment. No l’importa assumir riscos, diu, però vol assegurar-se que podrà recuperar els diners ràpidament en cas necessari.
Busca liquiditat i rendibilitat. Aquest senyor hauria d'invertir en rendes variables (accions).

CLIENT 4. Sr. Apeich. Un noi de 4rt de la ESO. Disposa de 300.000 €, fruit d’un afortunat bitllet de loteria. No sap que fer-ne.

Práctica 16

a)   Miguel, Ricardo i Víctor són tres germans que volen dedicar-se a la fontaneria, els interessa sobretot limitar la seva responsabilitat i evitar que entrin socis estranys en el seu negoci familiar. Us aniria bé una societat limitada, va genial per aquests casos perquè amb poc finançament es pot posar en marxa, i a sobre ningú podria interferir en les decisions de la empresa, només ells.

b)    Alejandra vol ser la seva pròpia cap, no li importa assumir ,responsabilitat però odia la burocràcia. Li recomano una empresa individual, ja que nomès ella tindrá el poder i ningú li manara.

c)    Joaquín vol crear una gran firma d’acadèmies de classes particulars, per la qual cosa  necessita captar molts diners de molts socis. Li recomano una societat anònima ja que els diners arribiaríen per accions que tothom pot comprar, per tant si el teu projecte es bo molta gent compraria les accions de la seva empresa.

  d)   Un nombrós grup d'agricultors del mateix poble volen associar-se per comercialitzar de forma conjunta els seus productes i obtenir d’aquesta forma millors preus. Com que tots es coneixen, els hi agradaria funcionar de  manera assembleària. Jo recomano una cooperativa, ja que així tots podríen aportar  diners, i si tenen deutes només pagarien amb la quantitat aportada i només ells tenen poder sobre l’empresa, cadascú amb un vot per a cadascú

Practica 15

Fes la taula:

Practica 14

PRÀCTICA 12

Fotos Llei Oferta i Demanda.

Quin preu d'equilibri tenen els apticauns?

El preu d'equilibri es de 500 euros, en que es consegueix vendre el que es demanda.

Com arribarà el mercat d'apticaus a aquest preu d'equilibri?

Quan els compradors vegin que el seu preu es just i els venedors venent-lo treguin prou beneficis per viure.

Quin preu porta a l

’

equilibri del mercat d

’

apiticauns? En què consisteix aquest equilibri?

PRÀCTICA 11

Obre una nova entrada al bloc.

Fotos llei oferta i demanda.

Oferta:

Demanda:

Que creus que passarà en aquest mercat si el preu es sitúa en 30?

Tindràn beneficis, ja que la demanda del producte serà gran, però la cantitat d'ingressos no sé si serà la suficient per subsistir.

Que creus que passarà si el preu es sitúa a 70?

Tot i tenir menys demanda, el fet de que el preu sigui més alt i li donaria prestigi, i amb el temps donar més beneficis.

Qu

è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa

en 30?

d)

Qu

è creus que passarà si el preu es situa en 70?

Qu

è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa

en 30?

d)

Qu

è creus que passarà si el preu es situa en 70?

Qu

è creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa

en 30?

d)

Qu

è creus que passarà si el preu es situa en 70?